Per responsabilitat: CEIP Carraixet Almàssera

Ara CEIP “Carraixet”

De les dificultats econòmiques, tant entre les famílies com en l'Ajuntament d'Almàssera, són conegudes àmpliament. Tal vegada la insensibilitat o la falta de solidaritat amb els veïns i veïnes més desafavorits fa que alguns no vegen o no vullguen vore els drames humans que estan hores d'ara entre nosaltres. També, altres, moguts pel desconeixement o per un populisme esbojarrat amaguen la realitat pressupostària de l'Ajuntament o, altres, accentuen els aspectes d'aquesta realitat que més els interessen, oblidant el que és el més important: el bé comú. La irresponsabilitat doncs té moltes cares i ve de lluny, però ara té efectes molt més greus sobre el veïnat d'Almàssera.

Els temps presents no estan per a moltes líriques i les coses cal dir-les amb claredat. No volem ferir a ningú, però el nostre compromís és amb la gent d'Almàssera i, per extensió, amb tot el poble valencià. Per això volem parlar clar, com ho hem venim fet des de fa molts anys. Per això no volem amagar la greu situació financera, a més de la de gestió, que pateix el nostre Ajuntament; però tampoc volem fer un alarmisme ni caure en el parany del derrotisme. Estem convençuts que de la greu crisi entre tots (cal repetir-ho: entre tots) podem eixir-nos-en i, a més a més, sense deixar a ningú pel camí. Podem fer-ho amb imaginació, amb esforç i amb molt de treball.

Parlem de l'estat de deteriorament i mala gestió en tot l'afer del CEIP Carraixet. No soles la reforma de les seues instal·lacions, que foren anunciades a 2007, no ho han sigut fins ara, sinó que a ciència certa no saben en la Conselleria quan les iniciaran.

No soles "esperant-esperant el tren" aquest no ha vingut, sinó que la falta de la reforma  - rehabilitació del col·legi ha generat un efecte doblement negatiu. Per una banda, la incomoditat per tindre una instal·lació educativa que no compleix amb la legislació vigent (recordem que estem parlant d'un centre educatiu de titularitat pública). Per altra banda, les necessitats educatives en el nombre de places escolars va augmentant any rere any, el que provoca que els barracons vagen sembrant el pati del centre en un constant suma i segueix.

No soles les tensions en la comunitat educativa es fan paleses en el dia a dia, sinó que aquelles són més intenses quan l'alumnat viu el procés d'aprenentatge amb mancances i limitacions, quan els docents treballen en espais educatius que de vegades són poc educatius, o quan l'escola de l'EPA pareix un "rellogater" amb deures sense drets. Altres exemples tots els coneixem.

No soles durant els darrers anys, com a mínim des de 2007, l'escassa o nul·la (en qualsevol cas: la insuficient), política de planificació en el manteniment i cura de les instal·lacions ha conduït a l'estat actual, sinó que ara (quan les dificultats econòmiques són majors) el que es necessita és a més un pla de xoc; un pla d'actuació intensiu que permeta, amb un manteniment sistemàtic i permanent posterior, prosseguir l'activitat educativa.

Doncs bé, que ha fet el BLOC - Coalició Municipal Compromís? Primer de tot, i fa uns quants anys enrere, quan no teníem representació al Ple de la Corporació Municipal, parlar amb totes les parts, amb tota la comunitat educativa; i a tots els transmetérem que calia anar de la mà, tots plegats, en les revindicacions. Per això apostarem per la creació de la Plataforma per l'ensenyament públic i de qualitat d'Almàssera on ningú fora exclós i on tots participaren. Activitats de la Plataforma són prou conegudes. També, d'aquelles converses en la comunitat educativa poguérem extraure propostes concretes que es recolliren al nostre programa electoral en les eleccions de 2011. Tot i soles tindre un únic regidor, són unes propostes que teníem i continuem tenint la intenció de dur-les a terme.

Per això, hem presentat mocions al Ple (que hem aconseguit que s'aprovaren) reclamant als responsables de la Conselleria d'Educació la reforma - rehabilitació compromesa i, a l'equip de govern de l'Ajuntament un pla de manteniment de les instal·lacions. Cal fer una valoració de si hi ha hagut un canvi des de la legislatura passada o no respecte a com estem hores d'ara. La nostra valoració és que hem avançat però no al ritme i amb la intensitat que requeria la situació.

En l'elaboració dels pressupost municipals per a 2012 som de l'opinió que cal augmentar la partida econòmica de despesa en el manteniment del centre públic. Però això no és suficient. Creiem que cal finançament per al Pla d'actuacions urgents. Per aquest motiu donàrem suport en el passat Ple a les mocions que altres partit presentaven en esta línea. Votàrem a favor de la moció presentada per UxV sobre neteja, reparació de deficiències i condicionament necessari. També votàrem a favor de la moció presentada pel PSOE sobre la mateixa problemàtica demanant la dedicació dels Plans provincials d’obres i serveis que calgueren. Totes dues, i gràcies al nostre vot responsable, pogueren eixir endavant i ser aprovades. Però també per responsabilitat presentàrem nosaltres, el BLOC C.M. Compromís a través del seu regidor, una moció al Ple de la Corporació que aconseguirem isquera endavant. Amb aquesta, s'acorda que s’impulse un Pla d’Actuació amb la participació de la comunitat educativa (Consell Escolar del CEIP), que aquest Pla es financi per mitjà del pla d’obres i serveis de 2011 de la diputació, incloent-hi aquelles obres de condicionament del centre amb la valoració tècnica i econòmica dels tècnic municipals i que siga el Consell Escolar del CEIP Carraixet el qui determine les prioritats i urgències d’estes obres; a més la moció demana agilitar els mitjans necessaris i la dotació pressupostària adient de 2012, per al manteniment. En resum, vam proposar i férem possible sumar les voluntats per articular una solució a la urgent situació de desballestament del col·legi públic; a més esta solució passa per determinar la font de finançament i també el mecanisme de control de la seua execució. No és menys important assenyalar que aquest mecanisme de control el realitzarà la pròpia comunitat educativa a través del seu Consell Escolar, fent bona la premissa de: a major participació major democràcia.

Estem convençuts que són amb polítiques "de suma" com podem afrontar els greus problemes que tenim a vora. Cal deixar els comportaments tacticistes i aquells altres de gran teatralitat i poca substància. Ara, per responsabilitat, cal fer propostes en positiu, cal comprometre's sens falses demagògies. Cal i entre tots ho podem fer.

Jaume Sisa

Els més grans recordem Jaume Sisa  posant  la música a aquell inoblidable espectacle per a xiquets i grans, anomenat ANTAVIANA.

Qualsevol nit pot sortir el sol és la seua cançó més famosa (per a recordar, la cançó i vídeo original prenyeu

http://www.youtube.com/watch?v=pdlvAvC4Tw4)

Han fet servir aquesta cançó per a musicar  aquest nou conte de sèrie negra, que podeu vorer a

   http://www.youtube.com/watch?v=eldtKf4CXkU&feature=sharePaga

Val la pena voreu-ho , es bonissim!, però trist...

Presentació del llibre de Max Thede

El dia  8 de febrer, a les 12:30hores, tindrà lloc la presentació del llibre

"La Albufera de Valencia: Estudio del habla y la cultura popular" de Max

Thede. Amb la traducció de Manuel Sanchis Guarner  i, estudi i edició per

Vicent García Perales i Heike Soennecken.

www.editorialdenes.com

Editorial Denes

C/ Arts Gràfiques 58

Tel: 96 397 44 66

Paiporta - València

CP 46200

disseny_imac24

disseny@editorialdenes.com

Us faig una recomanació

Les Luthiers, com sempre, genials!!

http://www.youtube.com/embed/0iphieU-P_g

Almàssera: Concentració per un col·legi públic i de qualitat

Hui a les 17 hores, aprofitant l'eixida dels alumnes del centre, s'havia convocat una concentració per reclamar per enésima vegada la reforma del col·legi públic Carraixet d'Almàssera. L'acte era una acció més, de les moltes que es venen realitzant, davant la greu situació que principalment des de 2007 soporta aquest centre d'ensenyament d'infantil i primària. Per una comunitat educativa de si fa no fa cinc-centes persones soles disposen de tres servicis, el servei de neteja és tan insuficient que es fa difícil comprendre com els pares i les mares deixen durant unes hores els seus fill i filles en ell, la sobreutilització dels espais educatius fa que la polivalència no siga una excepcíonalitat puntual sinó la norma, barracons annexes, rotures, abandonament, etc. etc és la qüotidianitat que alumnes, personal no docent i professorat viu tots els dies.
En 2007, l'aleshores Conseller Font de Mora va inagurar l'inici de la reforma del col·legi. Hores d'ara no s'han iniciat cap moviment d'obres. Les bones paraules han donat pas a la indignació. Personalment a mí m'agradaria que es capgirara ara en un compromís ferm de tota la comunitat educativa del poble i de totes els veïns i veïnes, perquè el que estudia a aquestes aules és el futur d'Almàssera.

Parlamen d'en Francesc Jover

[Text Francesc Jover la nit dels premis Agermanats del Bloc Compromís a Cocentaina 27/1/2012]

Quan Enric em va telefonar proposant-me aquest acte, vaig quedar molt tallat i desconcertat, sense saber què dir. Em va agafar desprevingut i el primer que vaig poder dir fou que no era persona amiga de cap reconeixement. En dir-li que m’ho pensaria, per traure-me’l de damunt, em va posar sobre les cordes dient que necessitava una resposta concreta i immediata per l’executiva comarcal. Em vaig veure forçat a dir que si, però a continuació hem va preguntar com tenia l’agenda per tal de fixar el dia d’aquest acte. Allò de l’agenda encara em va sorprendre més, tant, que hem va donar peu a dir-li que no era persona d’agenda plena. Tinc l’agenda totalment en blanc i em sembla que havíeu de triar una persona activa que tinguera l’agenda plena.

Bo, de qualsevol manera estem ací i encara no estic molt convençut que heu triat la persona adequada. La meva independència al marge de partits polítics no m’ajuda estar còmode en aquestos actes, i això que sou propers a la meva corda. O dit d’un altra manera, la vostra línia política és una de les que més m’identifique, i crec que dient açò no s’atrevirà ningú a dir-me pilota.

Les causes testimonials sempre han sigut les meves. Les formacions per les quals he optat, sempre han perdut les eleccions. D’ençà que tenim aquesta constitució, a la qual jo vaig dir que no, tot s’ha de dir; puc contar en els dits no, en les orelles, les voltes que he aconseguit posar un representant polític a les institucions del País o de l’Estat amb l’ajuda del meu vot. No se perquè, mai no m’he identificat en majories. ¿Com puc identificar-me en unes majories que al parlament de Madrid fan una ovació de no se quants minuts a un Borbó? ¿Què tinc en comú en una suposada casa reial borbònica que suposadament avala una democràcia? ¿És que eixes majories volen alçar-li la moral al Borbó per haver-li eixit un gendre suposadament xoriço? Disculpeu-me les redundàncies. Com diria un company meu del treball, grauero ell: son uns pilotes (llepaculs). Perquè a vore, ¿qui es creu hui que un Borbó facilita la democràcia i és garantia de seny i governabilitat? Això no s’ho creuen ni els mateixos partits majoritaris, encara que no ho diuen. 

Ara, quan dic que allò meu son les minories, cal matisar que de cap manera m’identifique a aquell codi que hi ha en dansa més complicat i misteriós que el mateix codi de Da Vinci. Amb tots els meus respectes a Da Vinci, al seu codi i a Dan Brown. Malgrat tot, una cosa he trobat positiva: és possible trencar el bipartidisme. És per ahi per on cal anar i hem de proposar-nos-ho per arribar a ser frontissa, amb objectius clars i estratègies assenyades. Això de les frontisses sense pare ni mare, podran ser molt legítimes, però a mi en fan molta por. Els partits que tenen una marca, podem identificar-los en els ulls tancats, però, aquells que no tenen DNI, que no tenen clar un ideari i que no sabem molt be d’on venen i on van, poden eixir-nos sobtadament per les foranes.

Cal saber transmetre açò a l’electorat explicant-ho a la gent de manera molt clara per tal que s’entenga. És ben cert que a nivell general, i segons el meu punt de vista, hem encetat una etapa prometedora per el valencianisme. Ontinyent i Alcoi és una bona mostra, per dir solament els que tenim més prop. Hem estat molts anys tocant el violó sense ser capaços de fer-nos entendre per una part de poble que en principi son dels nostres, com diu Bausset. Per a mi un dels errors, vosaltres podríeu dir-ne més, ha estat menysprear el valencianisme dels anys trenta, o almenys no haver-lo tingut suficientment en compte. Durant una època massa llarga hem desaprofitat l’experiència que hi havia dels valencianistes d’abans de la guerra. No els vam valorar suficientment durant la transició, essent així que hi havien coses molt aprofitables.

Permeteu-me fer-vos una pinzellada d’aquell valencianisme dels anys trenta, si més no, perquè d’alguna cosa he de parlar-vos. Calia haver rellegit els escrits del valencianisme polític d’aquella època, per si n’hi havia algun aspecte que poguérem emular. Els articles del setmanari El Camí, (1932-1934), és una bona mostra del que dic, un periòdic que es va declarar portaveu de l’ideal valencianista i el tenim a les hemeroteques disponible. Repassant els seus escrits hem vaig adonar on es va quedar el valencianisme republicà interromput pel general Franco.

Alguns d’aquells articles encara son de rabiosa actualitat i podíem assumir-los. Deixeu-me comentar-ne un publicat a El camí d’un cocentainer que du data de 1933. L’autor era un petit burgès, empresari d’una fàbrica de cambrillons de Cocentaina: Salvador Morant Tormo. Defenia un partit valencià interclassista i transversal, afirmant que era un contrasentit fer una formació política exclusivament d’esquerres perquè la realitat valenciana anava per un altre costat i estava quasi tot per fer. No podem ara, al començament de la tasca, deia Morant el 1933, anar més enllà que ens pertoca. Hem de fer una tasca valenciana, valencianitzant València i llavors davant la realitat, ningú ens podrà negar les llibertats robades. No pot ser hom republicà, d’esquerres o dretes, sense ser plenament valencià. Es un deure del bon valencianista desentendre’s de les fòbies d’esquerra i de dreta. Per tant, davant del dilema esquerra o dreta hem de dir València. Però València tota, no Regió com diuen els esquerrans. Som Nació perquè tenim una llengua, lleis, cultura, un patrimoni artístic valencià, un caràcter. Hem de formar un partit netament valencià, amb un programa ben definit que faça una política econòmica, cultural, religiosa, agrària, social, etc., però valenciana.

Llegint aquestes formules de Morant i recordant que és la mateixa tesi, o molt pareguda, que repetidament diu Paco Burguera, vaig enviar-li aquest article complet. Ben aviat em va contestar lamentant-se no conèixer l’encertat article del teu paisà.

Son paraules del company Burguera, un clàssic polític valencianista de la transició.

Acaba Morant l’article amb un paràgraf que vull citar-vos literalment: «Desprès de lluites, i aconseguit el sentiment nacional valencià, ja seria hora llavors de poder formar partits de dreta i d’esquerra dins de l’organització estatal valenciana, per poder treballar cadascú el seu camp per a progrés i benestar de la nostra Pàtria Valenciana que tots junts podem aconseguir, però ara seria perdre forces i temps». És el que deia Salvador Morant Tormo amb un article datat a Cocentaina en febrer 1933.

En aquest sentit, estic segur que més d’un valencianista havíem de fer un acte de contrició, i vull ser jo el primer en fer-ho. Crec que avui és una bona ocasió per confessar-vos el meu penediment d’aquelles pretensions que tenia quan era jove. Eren pretensions més aïna utòpiques, referent al que havia de ser una formació valencianista. Somniava que els valencians havíem de formar un partit marxista-leninista i catalanista. Us confesse hui el meu penediment per l’error i us demane disculpes.

Tanmateix, dit açò, també he de dir-vos molt seriosament, que mai no renunciaré, quan vinga l’hora que diu Morant, de formar part d’un partit marxista valencià, si és que aleshores Marx encara no ha estat eliminat de la memòria. 

Per acabar, admetre que pels anys trenta-tres les coses estaven molt malament, els partits valencianistes no sols s’enfrontaven a la manca de sensibilitat nacionalista del País Valencià. S’enfrontaven a més, a la difícil i complicada construcció d’un estat laic boicotejat, dia si i altre també, per una llosa integrista i uniforme del nacionalisme borbònic espanyol. El sector conservador i altres forces denominades moltes voltes d’esquerra, preferien millor una «Espanya roja que rota».

Ara no estan millor les coses. Des del poder mediàtic, i m’atrevixc a dir institucional, està reviscolant subtilment aquell feixisme dels anys trenta de manera molt més sofisticada. No cal que us pose cap botó de mostra. Ara, no reclamen una Espanya antes roja que rota. Ara volen una Espanya “ni roja ni rota”, que ja sabeu com es. 

Per últim, donar l’enhorabona a Josep Robert Selles i al seu excel·lent cor per la distinció. Gràcies a tots per haver-me escoltat, moltes gràcies per la distinció que m’haveu fet, i gràcies finalment amics de Compromís per la vostra presencia en el ventall polític del País Valencià.

Crònica d'una nit de germanor. V Premi Agermanats

Fou una nit plujosa, a la sala però on soparem i es desenvolupà l'acte hi eren cabassades de caliu, bon humor i per damunt de tot germanor. Anem a pams si volem fer les coses ben fetes.

Els companys i companyes del BLOC a les comarques del Comtat, l'Alcoià i la Foia de Castalla organitzen aquest significatiu premi d'Agermanats amb la denominació de Ximo Llorca. Aquest homenot de la Governació del Centre, patriota valencià de Muro (el Comtat) dona nom a un Premi que vol homenatjar a aquelles persones que per la seua trajectòria són exemple de ciutadania en la lluita per les llibertats nacionals i els drets humans. En el mateix acte, al qual assistirem més d'un centenar de persones, també es lliurà el premi col·lectiu a la Coral cocentainera Iuvis cantus, per la seua aportació a la cultura en la recuperació del patrimoni musical.

Enguany, 2012, a correspost a en Francesc Jover i Carbonell el premi Pere Llorca, i, com tots els parlaments destacaren, hi presenta mèrits més que sobrats, fins i tot, diria jo, que prestigia el "nostre premi" traient-ho de les contrades locals per donar-li una projecció nacional. Tant Enric Moltó, que ha sigut durant molt de temps Regidor del nostre partit a l'Ajuntament de Cocentaina i que actuà com valedor i presentador de'n Franscesc Jover, com per Joan Baldoví, baldo, Diputat al Congrés de l'Estat, com per Enric Morera, secretari Nacional del BLOC i Síndic a Les Corts, tots destacaren la important llavor de prohoms com el que hui [pel divendres 27] ens convocava a tots plegats en aquest acte.

En una altra "entrada" a aquest blog reproduirem les paraules dites per l'homenatjat que, a banda de ser mon pare, caldrà recordar-les de tant en tant quan el col·lectiu de cada poble vullga fer el pas per convertir-se en partit de govern.

Gràcies a tots i totes. Salut i força.

El BLOC del Comtat - L'Alcoià concedeix els V Premis "Agermanats" a Francesc Jover i Domínguez i al Cor de Cambra Discantus

El Valencianisme a debat

El valencianisme es pot definir com un moviment cívic que pretén la modernització de la nostra societat i que ha sigut capaç en les darreres dècades de generar importants aportacions en el camp de la cultura, de l’economia o del medi ambient. Al mateix temps, la universitat ha sigut tradicionalment un espai de reflexió i de debat científic i social (sent la teòrica factoria del coneixement humà). En eixe sentit, valencianisme i universitat, formen un binomi adient per a poder abordar el present i les perspectives de futur d’algunes de les principals problemàtiques que ens afecten com a poble. En eixe context, pretenem reunir un notable grup d’experts en diverses disciplines per a escoltar i debatre propostes que permeten construir una societat millor.L'ACV Tirant lo Blanc organitza una nova edició, la sisena, d'aquest Seminari Debat d'Idees Valencianistes què enguany dedicarà una especial atenció a analitzar la figura de Joan Fuster la seua incidència, crítica i revisions en el 50 aniversari de la publicació de "Nosaltres els valencians" així com a la greu situació actual de crisi econòmica i social.El seminari, reconegut com a curs d'Extensió Universitària de la Universitat de València i convalidable per 2 crèdits de lliure elecció, constarà de 8 sessions que tindran lloc  a l'Aulari III del Campus de Blasco Ibañez de la Universitat de València els dimecres, a les 19h, entre el 8 de febrer i el 4 d'abril del 2011. La sisena edició compta amb la col·laboració del Bloc d'Estudiants Agermanats i la Fundació Nexe.

PROGRAMA8 de febrer. Nosaltres els valencians, 50 anys després (i enmig de la tempesta). Ferran Archilés 15 de febrer. Els valencianistes i Fuster. Vicent Martínez Sancho 22 de febrer. Crisi econòmica i model social. Vicent Soler  29 de Febrer. El finançament del País Valencià. Rafa Beneyto 7 de març. València, cap i casal: un futur polític. Joan Ribó21 de març:  L'ecosistema comunicatiu valencià. Jordi Sebastià 28 de març: Societat valenciana i comportaments electorals.  Anselm Bodoque 4 d'abril. Els nostres drets lingüístics. Mercé Teodoro

INSCRIPCIONSLes places són limitades (50) i tenen preferència els matriculats per Extensió Universitària. El termini d'inscripcions finalitza el pròxim 2 de febrer. Tota la informació des d'ací: http://tirant.org/llegirarticle.php?id=299 

En defensa de la radio i TV nacional de València: Canal 9

http://www.youtube.com/watch?feature=player_embedded&v=zmBfU4SvEtE

BLOC - Compromís defensa un model de viabilitat de RTVV “sense comissaris polítics” El portaveu de Compromís en les Corts Valencianes, Enric Morera i el conseller de la coalició en RTVV, Rafa Xambó, han presentat este matí als mitjans de comunicació el model que proposa la formació per a salvar RTVV. Morera ha assegurat que el que ha passat a RTVV és el que ha passat en tota ...

Amplieu la notícia en:  http://coaliciocompromis.net/5107/compromis-defensa-un-model-de-viabilitat-de-rtvv-sense-comissaris-politics/