Per responsabilitat: CEIP Carraixet Almàssera

Ara CEIP “Carraixet”

De les dificultats econòmiques, tant entre les famílies com en l'Ajuntament d'Almàssera, són conegudes àmpliament. Tal vegada la insensibilitat o la falta de solidaritat amb els veïns i veïnes més desafavorits fa que alguns no vegen o no vullguen vore els drames humans que estan hores d'ara entre nosaltres. També, altres, moguts pel desconeixement o per un populisme esbojarrat amaguen la realitat pressupostària de l'Ajuntament o, altres, accentuen els aspectes d'aquesta realitat que més els interessen, oblidant el que és el més important: el bé comú. La irresponsabilitat doncs té moltes cares i ve de lluny, però ara té efectes molt més greus sobre el veïnat d'Almàssera.

Els temps presents no estan per a moltes líriques i les coses cal dir-les amb claredat. No volem ferir a ningú, però el nostre compromís és amb la gent d'Almàssera i, per extensió, amb tot el poble valencià. Per això volem parlar clar, com ho hem venim fet des de fa molts anys. Per això no volem amagar la greu situació financera, a més de la de gestió, que pateix el nostre Ajuntament; però tampoc volem fer un alarmisme ni caure en el parany del derrotisme. Estem convençuts que de la greu crisi entre tots (cal repetir-ho: entre tots) podem eixir-nos-en i, a més a més, sense deixar a ningú pel camí. Podem fer-ho amb imaginació, amb esforç i amb molt de treball.

Parlem de l'estat de deteriorament i mala gestió en tot l'afer del CEIP Carraixet. No soles la reforma de les seues instal·lacions, que foren anunciades a 2007, no ho han sigut fins ara, sinó que a ciència certa no saben en la Conselleria quan les iniciaran.

No soles "esperant-esperant el tren" aquest no ha vingut, sinó que la falta de la reforma  - rehabilitació del col·legi ha generat un efecte doblement negatiu. Per una banda, la incomoditat per tindre una instal·lació educativa que no compleix amb la legislació vigent (recordem que estem parlant d'un centre educatiu de titularitat pública). Per altra banda, les necessitats educatives en el nombre de places escolars va augmentant any rere any, el que provoca que els barracons vagen sembrant el pati del centre en un constant suma i segueix.

No soles les tensions en la comunitat educativa es fan paleses en el dia a dia, sinó que aquelles són més intenses quan l'alumnat viu el procés d'aprenentatge amb mancances i limitacions, quan els docents treballen en espais educatius que de vegades són poc educatius, o quan l'escola de l'EPA pareix un "rellogater" amb deures sense drets. Altres exemples tots els coneixem.

No soles durant els darrers anys, com a mínim des de 2007, l'escassa o nul·la (en qualsevol cas: la insuficient), política de planificació en el manteniment i cura de les instal·lacions ha conduït a l'estat actual, sinó que ara (quan les dificultats econòmiques són majors) el que es necessita és a més un pla de xoc; un pla d'actuació intensiu que permeta, amb un manteniment sistemàtic i permanent posterior, prosseguir l'activitat educativa.

Doncs bé, que ha fet el BLOC - Coalició Municipal Compromís? Primer de tot, i fa uns quants anys enrere, quan no teníem representació al Ple de la Corporació Municipal, parlar amb totes les parts, amb tota la comunitat educativa; i a tots els transmetérem que calia anar de la mà, tots plegats, en les revindicacions. Per això apostarem per la creació de la Plataforma per l'ensenyament públic i de qualitat d'Almàssera on ningú fora exclós i on tots participaren. Activitats de la Plataforma són prou conegudes. També, d'aquelles converses en la comunitat educativa poguérem extraure propostes concretes que es recolliren al nostre programa electoral en les eleccions de 2011. Tot i soles tindre un únic regidor, són unes propostes que teníem i continuem tenint la intenció de dur-les a terme.

Per això, hem presentat mocions al Ple (que hem aconseguit que s'aprovaren) reclamant als responsables de la Conselleria d'Educació la reforma - rehabilitació compromesa i, a l'equip de govern de l'Ajuntament un pla de manteniment de les instal·lacions. Cal fer una valoració de si hi ha hagut un canvi des de la legislatura passada o no respecte a com estem hores d'ara. La nostra valoració és que hem avançat però no al ritme i amb la intensitat que requeria la situació.

En l'elaboració dels pressupost municipals per a 2012 som de l'opinió que cal augmentar la partida econòmica de despesa en el manteniment del centre públic. Però això no és suficient. Creiem que cal finançament per al Pla d'actuacions urgents. Per aquest motiu donàrem suport en el passat Ple a les mocions que altres partit presentaven en esta línea. Votàrem a favor de la moció presentada per UxV sobre neteja, reparació de deficiències i condicionament necessari. També votàrem a favor de la moció presentada pel PSOE sobre la mateixa problemàtica demanant la dedicació dels Plans provincials d’obres i serveis que calgueren. Totes dues, i gràcies al nostre vot responsable, pogueren eixir endavant i ser aprovades. Però també per responsabilitat presentàrem nosaltres, el BLOC C.M. Compromís a través del seu regidor, una moció al Ple de la Corporació que aconseguirem isquera endavant. Amb aquesta, s'acorda que s’impulse un Pla d’Actuació amb la participació de la comunitat educativa (Consell Escolar del CEIP), que aquest Pla es financi per mitjà del pla d’obres i serveis de 2011 de la diputació, incloent-hi aquelles obres de condicionament del centre amb la valoració tècnica i econòmica dels tècnic municipals i que siga el Consell Escolar del CEIP Carraixet el qui determine les prioritats i urgències d’estes obres; a més la moció demana agilitar els mitjans necessaris i la dotació pressupostària adient de 2012, per al manteniment. En resum, vam proposar i férem possible sumar les voluntats per articular una solució a la urgent situació de desballestament del col·legi públic; a més esta solució passa per determinar la font de finançament i també el mecanisme de control de la seua execució. No és menys important assenyalar que aquest mecanisme de control el realitzarà la pròpia comunitat educativa a través del seu Consell Escolar, fent bona la premissa de: a major participació major democràcia.

Estem convençuts que són amb polítiques "de suma" com podem afrontar els greus problemes que tenim a vora. Cal deixar els comportaments tacticistes i aquells altres de gran teatralitat i poca substància. Ara, per responsabilitat, cal fer propostes en positiu, cal comprometre's sens falses demagògies. Cal i entre tots ho podem fer.

Jaume Sisa

Els més grans recordem Jaume Sisa  posant  la música a aquell inoblidable espectacle per a xiquets i grans, anomenat ANTAVIANA.

Qualsevol nit pot sortir el sol és la seua cançó més famosa (per a recordar, la cançó i vídeo original prenyeu

http://www.youtube.com/watch?v=pdlvAvC4Tw4)

Han fet servir aquesta cançó per a musicar  aquest nou conte de sèrie negra, que podeu vorer a

   http://www.youtube.com/watch?v=eldtKf4CXkU&feature=sharePaga

Val la pena voreu-ho , es bonissim!, però trist...

Presentació del llibre de Max Thede

El dia  8 de febrer, a les 12:30hores, tindrà lloc la presentació del llibre

"La Albufera de Valencia: Estudio del habla y la cultura popular" de Max

Thede. Amb la traducció de Manuel Sanchis Guarner  i, estudi i edició per

Vicent García Perales i Heike Soennecken.

www.editorialdenes.com

Editorial Denes

C/ Arts Gràfiques 58

Tel: 96 397 44 66

Paiporta - València

CP 46200

disseny_imac24

disseny@editorialdenes.com

Us faig una recomanació

Les Luthiers, com sempre, genials!!

http://www.youtube.com/embed/0iphieU-P_g

Almàssera: Concentració per un col·legi públic i de qualitat

Hui a les 17 hores, aprofitant l'eixida dels alumnes del centre, s'havia convocat una concentració per reclamar per enésima vegada la reforma del col·legi públic Carraixet d'Almàssera. L'acte era una acció més, de les moltes que es venen realitzant, davant la greu situació que principalment des de 2007 soporta aquest centre d'ensenyament d'infantil i primària. Per una comunitat educativa de si fa no fa cinc-centes persones soles disposen de tres servicis, el servei de neteja és tan insuficient que es fa difícil comprendre com els pares i les mares deixen durant unes hores els seus fill i filles en ell, la sobreutilització dels espais educatius fa que la polivalència no siga una excepcíonalitat puntual sinó la norma, barracons annexes, rotures, abandonament, etc. etc és la qüotidianitat que alumnes, personal no docent i professorat viu tots els dies.
En 2007, l'aleshores Conseller Font de Mora va inagurar l'inici de la reforma del col·legi. Hores d'ara no s'han iniciat cap moviment d'obres. Les bones paraules han donat pas a la indignació. Personalment a mí m'agradaria que es capgirara ara en un compromís ferm de tota la comunitat educativa del poble i de totes els veïns i veïnes, perquè el que estudia a aquestes aules és el futur d'Almàssera.

Parlamen d'en Francesc Jover

[Text Francesc Jover la nit dels premis Agermanats del Bloc Compromís a Cocentaina 27/1/2012]

Quan Enric em va telefonar proposant-me aquest acte, vaig quedar molt tallat i desconcertat, sense saber què dir. Em va agafar desprevingut i el primer que vaig poder dir fou que no era persona amiga de cap reconeixement. En dir-li que m’ho pensaria, per traure-me’l de damunt, em va posar sobre les cordes dient que necessitava una resposta concreta i immediata per l’executiva comarcal. Em vaig veure forçat a dir que si, però a continuació hem va preguntar com tenia l’agenda per tal de fixar el dia d’aquest acte. Allò de l’agenda encara em va sorprendre més, tant, que hem va donar peu a dir-li que no era persona d’agenda plena. Tinc l’agenda totalment en blanc i em sembla que havíeu de triar una persona activa que tinguera l’agenda plena.

Bo, de qualsevol manera estem ací i encara no estic molt convençut que heu triat la persona adequada. La meva independència al marge de partits polítics no m’ajuda estar còmode en aquestos actes, i això que sou propers a la meva corda. O dit d’un altra manera, la vostra línia política és una de les que més m’identifique, i crec que dient açò no s’atrevirà ningú a dir-me pilota.

Les causes testimonials sempre han sigut les meves. Les formacions per les quals he optat, sempre han perdut les eleccions. D’ençà que tenim aquesta constitució, a la qual jo vaig dir que no, tot s’ha de dir; puc contar en els dits no, en les orelles, les voltes que he aconseguit posar un representant polític a les institucions del País o de l’Estat amb l’ajuda del meu vot. No se perquè, mai no m’he identificat en majories. ¿Com puc identificar-me en unes majories que al parlament de Madrid fan una ovació de no se quants minuts a un Borbó? ¿Què tinc en comú en una suposada casa reial borbònica que suposadament avala una democràcia? ¿És que eixes majories volen alçar-li la moral al Borbó per haver-li eixit un gendre suposadament xoriço? Disculpeu-me les redundàncies. Com diria un company meu del treball, grauero ell: son uns pilotes (llepaculs). Perquè a vore, ¿qui es creu hui que un Borbó facilita la democràcia i és garantia de seny i governabilitat? Això no s’ho creuen ni els mateixos partits majoritaris, encara que no ho diuen. 

Ara, quan dic que allò meu son les minories, cal matisar que de cap manera m’identifique a aquell codi que hi ha en dansa més complicat i misteriós que el mateix codi de Da Vinci. Amb tots els meus respectes a Da Vinci, al seu codi i a Dan Brown. Malgrat tot, una cosa he trobat positiva: és possible trencar el bipartidisme. És per ahi per on cal anar i hem de proposar-nos-ho per arribar a ser frontissa, amb objectius clars i estratègies assenyades. Això de les frontisses sense pare ni mare, podran ser molt legítimes, però a mi en fan molta por. Els partits que tenen una marca, podem identificar-los en els ulls tancats, però, aquells que no tenen DNI, que no tenen clar un ideari i que no sabem molt be d’on venen i on van, poden eixir-nos sobtadament per les foranes.

Cal saber transmetre açò a l’electorat explicant-ho a la gent de manera molt clara per tal que s’entenga. És ben cert que a nivell general, i segons el meu punt de vista, hem encetat una etapa prometedora per el valencianisme. Ontinyent i Alcoi és una bona mostra, per dir solament els que tenim més prop. Hem estat molts anys tocant el violó sense ser capaços de fer-nos entendre per una part de poble que en principi son dels nostres, com diu Bausset. Per a mi un dels errors, vosaltres podríeu dir-ne més, ha estat menysprear el valencianisme dels anys trenta, o almenys no haver-lo tingut suficientment en compte. Durant una època massa llarga hem desaprofitat l’experiència que hi havia dels valencianistes d’abans de la guerra. No els vam valorar suficientment durant la transició, essent així que hi havien coses molt aprofitables.

Permeteu-me fer-vos una pinzellada d’aquell valencianisme dels anys trenta, si més no, perquè d’alguna cosa he de parlar-vos. Calia haver rellegit els escrits del valencianisme polític d’aquella època, per si n’hi havia algun aspecte que poguérem emular. Els articles del setmanari El Camí, (1932-1934), és una bona mostra del que dic, un periòdic que es va declarar portaveu de l’ideal valencianista i el tenim a les hemeroteques disponible. Repassant els seus escrits hem vaig adonar on es va quedar el valencianisme republicà interromput pel general Franco.

Alguns d’aquells articles encara son de rabiosa actualitat i podíem assumir-los. Deixeu-me comentar-ne un publicat a El camí d’un cocentainer que du data de 1933. L’autor era un petit burgès, empresari d’una fàbrica de cambrillons de Cocentaina: Salvador Morant Tormo. Defenia un partit valencià interclassista i transversal, afirmant que era un contrasentit fer una formació política exclusivament d’esquerres perquè la realitat valenciana anava per un altre costat i estava quasi tot per fer. No podem ara, al començament de la tasca, deia Morant el 1933, anar més enllà que ens pertoca. Hem de fer una tasca valenciana, valencianitzant València i llavors davant la realitat, ningú ens podrà negar les llibertats robades. No pot ser hom republicà, d’esquerres o dretes, sense ser plenament valencià. Es un deure del bon valencianista desentendre’s de les fòbies d’esquerra i de dreta. Per tant, davant del dilema esquerra o dreta hem de dir València. Però València tota, no Regió com diuen els esquerrans. Som Nació perquè tenim una llengua, lleis, cultura, un patrimoni artístic valencià, un caràcter. Hem de formar un partit netament valencià, amb un programa ben definit que faça una política econòmica, cultural, religiosa, agrària, social, etc., però valenciana.

Llegint aquestes formules de Morant i recordant que és la mateixa tesi, o molt pareguda, que repetidament diu Paco Burguera, vaig enviar-li aquest article complet. Ben aviat em va contestar lamentant-se no conèixer l’encertat article del teu paisà.

Son paraules del company Burguera, un clàssic polític valencianista de la transició.

Acaba Morant l’article amb un paràgraf que vull citar-vos literalment: «Desprès de lluites, i aconseguit el sentiment nacional valencià, ja seria hora llavors de poder formar partits de dreta i d’esquerra dins de l’organització estatal valenciana, per poder treballar cadascú el seu camp per a progrés i benestar de la nostra Pàtria Valenciana que tots junts podem aconseguir, però ara seria perdre forces i temps». És el que deia Salvador Morant Tormo amb un article datat a Cocentaina en febrer 1933.

En aquest sentit, estic segur que més d’un valencianista havíem de fer un acte de contrició, i vull ser jo el primer en fer-ho. Crec que avui és una bona ocasió per confessar-vos el meu penediment d’aquelles pretensions que tenia quan era jove. Eren pretensions més aïna utòpiques, referent al que havia de ser una formació valencianista. Somniava que els valencians havíem de formar un partit marxista-leninista i catalanista. Us confesse hui el meu penediment per l’error i us demane disculpes.

Tanmateix, dit açò, també he de dir-vos molt seriosament, que mai no renunciaré, quan vinga l’hora que diu Morant, de formar part d’un partit marxista valencià, si és que aleshores Marx encara no ha estat eliminat de la memòria. 

Per acabar, admetre que pels anys trenta-tres les coses estaven molt malament, els partits valencianistes no sols s’enfrontaven a la manca de sensibilitat nacionalista del País Valencià. S’enfrontaven a més, a la difícil i complicada construcció d’un estat laic boicotejat, dia si i altre també, per una llosa integrista i uniforme del nacionalisme borbònic espanyol. El sector conservador i altres forces denominades moltes voltes d’esquerra, preferien millor una «Espanya roja que rota».

Ara no estan millor les coses. Des del poder mediàtic, i m’atrevixc a dir institucional, està reviscolant subtilment aquell feixisme dels anys trenta de manera molt més sofisticada. No cal que us pose cap botó de mostra. Ara, no reclamen una Espanya antes roja que rota. Ara volen una Espanya “ni roja ni rota”, que ja sabeu com es. 

Per últim, donar l’enhorabona a Josep Robert Selles i al seu excel·lent cor per la distinció. Gràcies a tots per haver-me escoltat, moltes gràcies per la distinció que m’haveu fet, i gràcies finalment amics de Compromís per la vostra presencia en el ventall polític del País Valencià.

Crònica d'una nit de germanor. V Premi Agermanats

Fou una nit plujosa, a la sala però on soparem i es desenvolupà l'acte hi eren cabassades de caliu, bon humor i per damunt de tot germanor. Anem a pams si volem fer les coses ben fetes.

Els companys i companyes del BLOC a les comarques del Comtat, l'Alcoià i la Foia de Castalla organitzen aquest significatiu premi d'Agermanats amb la denominació de Ximo Llorca. Aquest homenot de la Governació del Centre, patriota valencià de Muro (el Comtat) dona nom a un Premi que vol homenatjar a aquelles persones que per la seua trajectòria són exemple de ciutadania en la lluita per les llibertats nacionals i els drets humans. En el mateix acte, al qual assistirem més d'un centenar de persones, també es lliurà el premi col·lectiu a la Coral cocentainera Iuvis cantus, per la seua aportació a la cultura en la recuperació del patrimoni musical.

Enguany, 2012, a correspost a en Francesc Jover i Carbonell el premi Pere Llorca, i, com tots els parlaments destacaren, hi presenta mèrits més que sobrats, fins i tot, diria jo, que prestigia el "nostre premi" traient-ho de les contrades locals per donar-li una projecció nacional. Tant Enric Moltó, que ha sigut durant molt de temps Regidor del nostre partit a l'Ajuntament de Cocentaina i que actuà com valedor i presentador de'n Franscesc Jover, com per Joan Baldoví, baldo, Diputat al Congrés de l'Estat, com per Enric Morera, secretari Nacional del BLOC i Síndic a Les Corts, tots destacaren la important llavor de prohoms com el que hui [pel divendres 27] ens convocava a tots plegats en aquest acte.

En una altra "entrada" a aquest blog reproduirem les paraules dites per l'homenatjat que, a banda de ser mon pare, caldrà recordar-les de tant en tant quan el col·lectiu de cada poble vullga fer el pas per convertir-se en partit de govern.

Gràcies a tots i totes. Salut i força.

El BLOC del Comtat - L'Alcoià concedeix els V Premis "Agermanats" a Francesc Jover i Domínguez i al Cor de Cambra Discantus

El Valencianisme a debat

El valencianisme es pot definir com un moviment cívic que pretén la modernització de la nostra societat i que ha sigut capaç en les darreres dècades de generar importants aportacions en el camp de la cultura, de l’economia o del medi ambient. Al mateix temps, la universitat ha sigut tradicionalment un espai de reflexió i de debat científic i social (sent la teòrica factoria del coneixement humà). En eixe sentit, valencianisme i universitat, formen un binomi adient per a poder abordar el present i les perspectives de futur d’algunes de les principals problemàtiques que ens afecten com a poble. En eixe context, pretenem reunir un notable grup d’experts en diverses disciplines per a escoltar i debatre propostes que permeten construir una societat millor.L'ACV Tirant lo Blanc organitza una nova edició, la sisena, d'aquest Seminari Debat d'Idees Valencianistes què enguany dedicarà una especial atenció a analitzar la figura de Joan Fuster la seua incidència, crítica i revisions en el 50 aniversari de la publicació de "Nosaltres els valencians" així com a la greu situació actual de crisi econòmica i social.El seminari, reconegut com a curs d'Extensió Universitària de la Universitat de València i convalidable per 2 crèdits de lliure elecció, constarà de 8 sessions que tindran lloc  a l'Aulari III del Campus de Blasco Ibañez de la Universitat de València els dimecres, a les 19h, entre el 8 de febrer i el 4 d'abril del 2011. La sisena edició compta amb la col·laboració del Bloc d'Estudiants Agermanats i la Fundació Nexe.

PROGRAMA8 de febrer. Nosaltres els valencians, 50 anys després (i enmig de la tempesta). Ferran Archilés 15 de febrer. Els valencianistes i Fuster. Vicent Martínez Sancho 22 de febrer. Crisi econòmica i model social. Vicent Soler  29 de Febrer. El finançament del País Valencià. Rafa Beneyto 7 de març. València, cap i casal: un futur polític. Joan Ribó21 de març:  L'ecosistema comunicatiu valencià. Jordi Sebastià 28 de març: Societat valenciana i comportaments electorals.  Anselm Bodoque 4 d'abril. Els nostres drets lingüístics. Mercé Teodoro

INSCRIPCIONSLes places són limitades (50) i tenen preferència els matriculats per Extensió Universitària. El termini d'inscripcions finalitza el pròxim 2 de febrer. Tota la informació des d'ací: http://tirant.org/llegirarticle.php?id=299 

En defensa de la radio i TV nacional de València: Canal 9

http://www.youtube.com/watch?feature=player_embedded&v=zmBfU4SvEtE

BLOC - Compromís defensa un model de viabilitat de RTVV “sense comissaris polítics” El portaveu de Compromís en les Corts Valencianes, Enric Morera i el conseller de la coalició en RTVV, Rafa Xambó, han presentat este matí als mitjans de comunicació el model que proposa la formació per a salvar RTVV. Morera ha assegurat que el que ha passat a RTVV és el que ha passat en tota ...

Amplieu la notícia en:  http://coaliciocompromis.net/5107/compromis-defensa-un-model-de-viabilitat-de-rtvv-sense-comissaris-politics/

Nou regidor del BLOC a Almàssera

En Josep-Miquel Adell i Montanyana va prometre el càrrec, per imperatiu legal, davant el Ple extraordinari de la Corporació el dilluns 16 de gener. Fou un acte solemne i breu, no excent d'una certa emoció. Les primeres paraules del nostre amic i company Josep-Miquel foren de compromís per l'interés dels afers públics locals.

Des de aquestes linees vull manifestar-te tot el meu suport. Endavant!!

Prou d'ajornament en l'aplicació de la Llei de Dependència

Ajornament de l'aplicació de la Llei de Dependència a les persones valorades amb Dependència Moderada

RD-llei de mesures urgents per a la correcció del dèficit públic: la Disposició Final 14a ajorna fins al 1-1-13 l'aplicació de la Llei de Dependència per a les persones que siguen valorades en el Grau I de Dependència Moderada, nivell 2, i a partir del 1-1-14 als que siguen valorades en el Grau I

http://www.boe.es/aeboe/consultas/bases_datos/doc.php?id=BOE-A-2011-20638

Entrevista a Alfons Llorenç

 Per si t'interessa...d'un amic meu.

ENTREVISTA A RTVV a A. Llorenç sobre el llibre "El Sant del dia" d'edicions Bullent...
 http://www.rtvv.es/va/lanit/Entrevista_3_614968501.html

València amb el major nombre d'aturats de la UE

València amb el major nombre d'aturats de la U.E.; això és el que ens deixen els Reis Mags.

València presenta els indicadors d'atur més alts de tota la Unió Europea. Varem conèixer ahir la desocupació registrada a la comunitat autònoma de València i, tot i ser l'Enquesta de Població Activa el mètode de comptabilització habitual als països europeus, cal dir que som líders. Un dubtós privilegi que deuria posar vermell a més d'un responsable de les polítiques d'ocupació, d'industrialització, de formació i de recerca al nostre xicotet país. A les acaballes de 2011 hi són 535.036 valencians i valencianes que busquen ocupació i estan registrats a les oficines d'ocupació del SERVEF. Cal tornar-ho a dir: més de mig milió de conciutadans valencians es trobem en disponibilitat de treballar i no poden. Són aquests les principals víctimes de les polítiques dels grans esdeveniments (formules u, campionats de veles, encontres esportius a doll, etc.), de les polítiques de l'enriquiment fàcil i l'especulació anant a dojo (noos, gürtel, aeroports per passejar, la loteria que sempre toca, etc.), de les polítiques que generen el cercle viciós d'endeutar-se, de pagar el deute refinançant-ho per acabar estar més endeutats i per més temps. Mentrimentres l'abandonament a la seua sort als emprenedors, a l'economia productiva, als investigadors, a la millora de la qualificació dels treballadors i treballadores, a les pimes, als autònoms, etc.

Ho hem dit en altres ocasions. Senyors, senyores, la festa s'ha acabat. I si no volem tancar la paradeta (si no volem que vinguen de fora i ens intervinguen l'administració de la Generalitat o d'algun Ajuntament) ara toca un canvi substantiu i ferm. Ho diré més clar:

1. Ara toca dir prou!

- Prou festes i saraus.

- Prou de flors als ponts.

- Prou de cotxes oficials.

- Prou de dietes i complements.

- Prou d'inversions no productives.

- Prou d'apostes per llocs de treball de baixa o nul·la qualificació.

- Prou de deteriorament dels serveis públics.

- Prou del desballestament de RTV valenciana.

- Prou de la deslocalització de les entitats financeres valencianes.

- Prou de l'abandonament del sector agrícola valencià.

- Prou de governar contra els interessos de les pimes, dels autònoms, del comerç tradicional i de proximitat, tot i ser el principal generador de riquesa i de llocs de treball.

- Prou en les demores en els pagaments de les administracions públiques als seus proveïdors. I quan calguen abonen comissions de demora o recàrrecs.

- Prou a les pujades per comissions per targetes de les entitats financeres vers els usuaris.

- Prou de vestits, rellotges, "regals" i "amiguitos del alma ... que te quiero un huevo" (o dos si fa falta).

- Prou de fundacions fantasmes, empreses pantalla i ciutats de les ciències o de la llum.

- Prou de polítiques "florera", aquelles de façana de cartó pedra que serveixen per enriquir-se o per lluir-se: què coentor, déu meu!

- Prou d'especulacions, d'especuladors, de pispes i de xoriços que tenen en l'administració pública el seu "mas" des d'on practiquen el saqueig, les polítiques de terra cremada i del "pelotazo".

2. Cal regenerar la vida pública i, això, soles serà possible si els ciutadans deixem de ser benevolents amb qui ens agredeix una i altra vegada. No és una qüestió d'ideologia política, soles cal tindre moralitat. I cal exigir-la. Sobretot entre els qui ens governen. Qualsevol àmbit.

3. Cal exigir, amb vehemència si fa falta, al govern de la Generalitat que siga el Govern dels valencians, de tots i totes. Un Govern modern i valencià que porta endavant polítiques, programes i actuacions en clau valenciana; a l'igual que ho fan els austríacs, o els escocesos, o els flamencs, o els danesos.

4. Hem de reforçar les polítiques públiques de qualitat. Sobretot les d'educació, les de sanitàries, les de dependència i serveis socials, les d'infraestructures estratègiques (corredor mediterrani, xarxa de rodalies, etc), les de recerca i les de recolzament a les pimes en la seua capitalització i internacionalització, així com als autònoms i al comerç de proximitat.

5. Els ciutadans i ciutadanes hem d'assumir la nostra responsabilitat pública. Cal implicar-se. Més. Cal comprometre's amb la governança de l'administració que ens és més a prop. Cal saber i participar en els assumptes del nostre Ajuntament. Quan va ser la darrera vegada que hi vares anar a un Ple Municipal? Quan va ser la darrera vegada que feres un suggeriment per escrit pel Registre d'Entrada de l'Ajuntament?

Hui sabem que el Consell s'ha endarrerit en el pagament d'un venciment de deute, el mal son, però, soles ha començat. Enguany cal fer front a deute per valor de 4.700 milions d'euros, dels quals més de 2.000 corresponen a endeutament de llarg termini. Fins ara es resolia amb pròrrogues o amb refinançament, ara però això és quasi impossible amb els bancs i, si ho fora a quin preu? Sense cap dubte seria inassumible.

Prompte caldrà aprovar el Pressupost Municipal del poble i cal fer front al molt greu endeutament financer que hi té hui l'Ajuntament. Com també cal pagar a molts proveïdors al quals se'ls endeuta molts diners. I tots els veïns i veïnes volen continuar rebent els serveis. A tot no es podrà arribar i molt menys durant el 2012. Caldrà prioritzar. Caldrà disposar d'un Pla Econòmic -Financer actualitzat i consensuat entre totes les forces polítiques locals i amb els agents socials que ens possibilite un llibre de ruta per als propers anys: 2012-2015. Voler refinançar el deute amb els bancs seria un greu error que no ens podem permetre. Com a poble tenim suficients fortaleses per fer front a les greus dificultats, però amb la voluntat, trellat i l'esforç de totes i tots plegats ho podem aconseguir.

　

　

Perquè quan ens toquen la butxaca cal estar ben informats

Fa més de vuit setmanes, parlem per tant de l'any passat, que el regidor d'aleshores del BLOC -Coalició Municipal Compromís, en Joan-Carles Jover, va adreçar un document a la resta de partits representats en la Corporació Municipal. L'objecte era donar un impuls al diàleg sobre el nou Pla de Sanejament (Pla Econòmic - Financer, que es diu ara) escassament impulsat per l'equip de govern i amb escasses propostes dels grup de l'oposició. Aquest document el reproduïm tot seguit.

El Grup Municipal BLOC - Coalició Municipal Compromís vol fer arribar a la resta de Grups Polítics Municipals les següents anàlisi en el marc de l'estudi del Pla Econòmic Financer que en estos moments estem portant a terme.

Considerem, des del BLOC, que té una gran importància assentar les bases, que necessàriament tindran un caràcter general, per poder donar els passos d'acord en la determinació i aprovació de mesures econòmiques específiques com ara les Taxes, amb les quals han d'acomplir-se tot el seu procés fins l'entrada en vigor abans del 31 de desembre.

Considerem que amb el Pla Econòmic Financer (endavant el Pla) ha d'atendre tres objectius:

(1) aconseguir l'estabilitat pressupostària a la finalització del Pla;

(2) però fet front al deute financer, i

(3) al diversos deutes amb els proveïdors. En aquest últim entenem que hem de pagar les factures amb crèdit i reconegudes, però no pagades; com també les factures amb crèdit però no reconegudes i no pagades, i les factures sense crèdit pagades. I tot sense deixar de prestar els serveis bàsic i essencials als veïns i veïnes.

Tot i que, aquests objectius no són la finalitat per se, sinó tant sols un mitjà que podem fer servir com una oportunitat o com la rèmora fastigosa que una realitat de crisi generalitzada comporta.

Per això, el BLOC – CM Compromís entén que l'estabilitat pressupostaria ha d'aconseguir-se en el mig termini que defineix el Pla i, per això és important fer uns pressuposts, any rere any, realistes i ajustats a les circumstàncies de cada exercici (entorn, metes, recursos disponibles, etc.).

De més a més, entenem que respondre del deute ha d'aconseguir-se sense endeutar-se més. No hem d'alleugerir el deute actual a canvi de gravar la situació financera en el mig termini. Soles podríem admetre un refinançament si minvara els tipus d’interès i la pòlissa que actual tinguera un mínim establert.

També considerem que per als pagaments als proveïdors cal tindre en compte:

- si amb els seu pagament s'accedeix a una avantatja econòmica;

- si el proveïdor és una microempresa, una pime o una gran empresa; i

- seguir la prelació en els pagaments de manera rigorosa.

Els objectius adés esmentats han de ser possibles amb un augment dels ingressos i una disminució de les despeses. És clar que totes dues coses es voran afectades (ingressos i despeses); amb una de soles no en tindrem prou. Però, per a la gent del BLOC – CM Compromís amb això no és suficient (és necessari però no suficient). Calen altres mesures a mig i a curt termini.

Cal també, a mig termini:

A) Modernitzar l'administració pública d'Almàssera; i que esta modernització comporte un augment de la productivitat i un augment del compromís del personal, fent-ho possible amb un augment de la inversió i amb un augment de la mobilitat o flexibilitat interna.

B) Atraure inversions productives:

(a) revigorització de la zona industrial, primant projectes d'empreneduria curosos amb el medi ambient i la proximitat al nucli urbà.

(b) posar en valor el teixit comercial local.

(c) propiciar la diversificació d'activitats productives a l'horta; sempre en usos compatibles amb el seu valor patrimonials, paisatgístic, cultural i econòmic actual.

(d) fomentar la ubicació de despatxos professionals i de grups de recerca.

Cal també, a curt termini:

A) Dotar-nos d'un "codi de comportament (deontològic)" per als processos de gestió pública; per a tot l'empleat públic i per als càrrecs electes. Entre altres qüestions ha d'impedir que es puguen fer pagaments sense la consignació de crèdit, o un retardament injustificat en el reconeixement del deute, o un incompliment de la prelació en els ordres de pagament, o un retard en l'obertura o tramitació d'expedients sancionadors per l'incompliment d'alguna normativa municipal, etc.

Sense este nou comportament no serà creïble els esforços pressupostaris de hui.

B) En conseqüència, i fent servir les TIC, s'ha de propiciar la transparència en la gestió. L'accés a la informació ha de ser la norma i les restriccions l'excepció. En este sentit la participació en la presa de decisions ha d'anar estenent-se com el procediment habitual; per això la revitalització dels diferents Consells Municipals és de vital importància, així com la Junta de Portaveus i la proliferació de les Comissions municipals informatives especials.

Sense aquesta transparència i activitat participativa no podem generar complicitats amb la ciutadania, amb les entitats socials, ni amb el teixit empresarial local. I cal recordar que és a ells a qui tard o d'hora hem de confluir en la solució de la greu situació econòmica i financera de la Corporació Municipal d'Almàssera.

C) Dotar-nos de tots els instruments de gestió dels RR.HH. que la nova legislació ens dota per poder arbitrar polítiques estratègiques d'aquest recursos. Cal arbitrar la Relació de llocs de treball municipal, el Registre de personal empleat públic municipal, un Pla d'ordenació del personal, els corresponents convenis col·lectius, etc. Cal acomplir la llei.

Per portar a terme els objectius fixats en el Pla Econòmic i Financer la participació i el compromís dels RRHH públics d'Almàssera no sols són necessaris sinó a més són estratègics. Del compromís de l'empleat públic s'aconseguirà l'eficiència pressupostària.

D) De les partides d'Ingressos:

(a)  Cal aproximar el preu dels serveis públics al seu cost real. Cal que l'usuari de cada servei públic conega fil per randa el seu cost real, a més del preu.

(b) Tant si augmenta el preu com si no, cal fer-ho amb transparència i amb sensibilitat social (polítiques redistributives).

(c) Tots els usuaris d'un servei (de qualsevol servei públic) han d'abonar les taxes municipals corresponents, que són l'instrument normatiu local d'establiment de preus. No han d'haver-hi excepcions. Després poden establir-se les corresponents bonificacions o subvencions, si es vol introduir alguna discriminació positiva en algun col·lectiu i sempre que s'ajuste a unes condicions previament definides.

(d) Cal reclamar al Govern Central de l'Estat un sistema de finançament més ajustat als serveis que presten les Corporacions Locals.

(e) Cal millorar l'eficiència del servei recaptatori municipal.

E) De les partides de Despesa:

(a) Cal un esforç en fer minvar els costos dels serveis públic. Això mitjançant una gestió més eficient i no reduint la qualitat dels serveis públics: adherir-se a centrals de compres, consorciar serveis amb altres municipis, aprofitar els descomptes per "prompte pagament", millorant la competència professional dels empleats públics, etc.

(b) Cal introduir la cultura de l’estalvi. No soles perquè hi som en temps de crisi però ara sobretot. Una cultura que passa per no malbaratar, per eliminar els dispendis superflus o reincidents, per reduir el consum, per reutilitzar i per reciclar. I l’Ajuntament i els càrrecs electes han de ser capdavanters en els seus comportaments públics i individuals, i han de fer combregar a l’empleat públic en aquest objectiu estratègic. Fer servir els mitjans digitals abans que el paper; fer servir el paper per les dues cares; baixar un o dos graus els termostats; encendre els llums estrictament necessaris; etc etc.

Què diu aquella gent que ve de matinada?

S'ha dit que les administracions locals estan en una greu situació econòmica i, fins i tot algun partit nacionalista espanyol d'aqueixos que fan un "cara a cara" a la televisió, diu que vol suprimir-ne un grapat de pobles, quan el que cal és eliminar les Diputacions provincials. L'Ajuntament d'Almàssera assolirà en aquest 2011 un nivell d'endeutament de, si fa no fa, el 90%; o el que és el mateix, entre deute amb proveïdors, amb entitats financeres (crèdits que cal tornar-hi) i sentències condemnatòries, que també cal pagar-les tant si com si, superarà els 10 milions d'euros. Tot això sens comptar amb les inversions i despeses que caldria fer-ne i que no podrem, com són les relacionades amb l'equipatge per la prevenció de riscos laborals o les de manteniment i adequació de les instal·lacions municipals, cada cop més deteriorades, o les derivades per la millora dels serveis públics com la neteja viaria o cura de parcs i jardins, o la posada en funcionament de serveis que possibiliten atraure projectes emprenedors que generen ocupació al nostre poble. Les persones d'Almàssera perceben un Ajuntament amb síndrome d'aturada, com gairebé els aturats almasserins registrats a les oficines del Servef, i tot i així tots els dies es continua atenent la quotidianitat del municipi.

El BLOC - Coalició Compromís per Almàssera hem informat reiteradament d'aquesta situació a la ciutadania, fins i tot quan no disposàvem de cap regidor en l'anterior legislatura. I en la presa de possessió vaig anunciar que aquesta legislatura el canvi de model, el canvi d'estil i de comportaments en la gestió seria un element necessari i clau, també per a eixir-nos de la crisi. Nosaltres no varem coadjuvar en la generació de l'actual dèficit, però ens varen votar per a ser part de la solució, per coresponsabilitzar-nos en la presa de decisions cap una regeneració, no soles econòmica, de la vida política i social del poble. Ara toca arrimar el muscle, amb responsabilitat, amb seny, amb trellat. Però també la nostra responsabilitat ens porta a ser molt exigents amb l'actual equip de govern i en la seua gestió dels recursos públics. Per això exigírem ben aviat "transparència en la gestió", i per això comprometérem el nostre vot favorable a la sol·licitud d'un nou préstec ICO (adreçat a pagar als proveïdors més antics i pimes) a l'elaboració un nou Pla Econòmic Financer Plurianual, i que ho fora amb la participació de tots els grups municipals. El compromís del grup en el govern local el tinguérem, ara toca complir-ho.

Quin han de ser, a grans trets, els continguts d'aquets Pla al nostre entendre? Considerem, des del BLOC - C. Compromís, que els tres objectius específics del Pla (aconseguir l'estabilitat pressupostària a la finalització del Pla però fet front al deute financer, i al diversos deutes amb els proveïdors) han de fer-se sense deixar de prestar els serveis bàsic i essencials als veïns i veïnes. Però aquests objectius no són la finalitat per se, sinó tant sols un mitjà per aconseguir una trama social al poble cohesionada, una amb qualitat de vida derivada dels serveis públics, un desenvolupament econòmic sostenible. En eixir de la crisi no hem d’haver perdut a cap veí.

Per això, el BLOC – CM Compromís entén que aquets objectius específics han d'aconseguir-se en el mig termini, i no tant necessàriament en el primer any de legislatura. Per això és important fer uns pressuposts, any rere any, realistes i ajustats a les circumstàncies de cada exercici. De més a més, entenem que respondre del deute ha d'aconseguir-se sense endeutar-se més. No hem d'alleugerir el deute actual a canvi de gravar la situació financera en el mig termini.

Per tant, hem de ser clars. Les formules màgiques no existeixen més que en els contes infantils. Les mesures a adoptar han de passar necessàriament per un augment dels ingressos i una disminució de les despeses municipals. És clar que totes dues coses es voran afectades (ingressos i despeses); amb una de soles no en tindrem prou, i cal for-ho coordinadament i amb el major consens polític i social. Però, amb això no és suficient (és necessari però no suficient). Calen altres mesures a mig i a curt termini.  Com modernitzar l'administració pública d'Almàssera; atraure inversions productives; propiciar la transparència en la gestió. L'accés a la informació ha de ser la norma i les restriccions l'excepció. Cal aproximar el preu dels serveis públics al seu cost real. Cal que l'usuari de cada servei públic conega fil per randa el seu cost real, a més del preu. Cal fer-ho amb transparència i amb sensibilitat social (polítiques redistributives). Tots els usuaris d'un servei (de qualsevol servei públic) han d'abonar les taxes municipals corresponents, cal combatre el frau perquè ser altament insolidari i immoral. Cal reclamar al Govern Central de l'Estat un sistema de finançament més ajustat als serveis que presten les Corporacions Locals. Cal millorar l'eficiència dels serveis públics municipals. I Per això cal un esforç en fer minvar els costos dels serveis públic mitjançant una gestió més eficient i no reduint la qualitat dels serveis públics. Cal introduir la cultura de l'estalvi en l’administració de l'Ajuntament com en totes les famílies del poble.

El dimarts 8, el Ple de la Corporació aprovà les ordenances fiscals municipals per a 2012. I el mes passat s'aprovà la disminució d'honoraris als càrrecs electes. Totes dues coses ho han sigut amb el nostre vot favorable, però cal seguir fent esforços i posant seny a la gestió pública. Hem d'aconseguir desempallegar-nos del deute sense empastifar les generacions futures i, per això, ara cal ser responsables. Continuarem, però, exigint a l'equip de govern l’acompliment dels criteris i mesures  adés esmentats per l’elaboració del Pla Econòmic financer plurianual  i dels Pressuposts de 2012. És la seua responsabilitat.

Demane formalment que en esta legislatura de 2011-2015, començant per ara mateix, tot i ser amb molt de retard, cal posar fil a l’agulla, amb sentit de diàleg i de consens tant el partit en el govern local com els que hi som a l’oposició. I això obliga a aparcar les posicions tàctiques de partit i disposar-se a escoltar a totes les parts i a tenir en compte totes les propostes, consensuant mesures. Com deia Pere Major: fàcil no és, impossible tampoc, però la inacció no és el camí. L’estratègia dels partits polítics de l’anterior legislatura de callar, de mirar cap un altre costat, abstenint-se fins i tot en les seues pròpies propostes prèvies, esperant que escampe la boira de la crisi, no ha servit per a res, i continua sense aprofitar. La recuperació de l’autonomia financera de l’Ajuntament d’Almàssera vindrà depenent de les decisions que es vagen prenen i que han d’afectar, torne a dir, tant a les despeses com als ingressos. No s’entendria que soles es feren retallades en els primers, perquè significaria minvar els serveis públics. Les mesures d’estalvi i de control de la despesa municipal cal que vagen acompanyades d’actuacions de recaptació eficients, clares, transparents, responsables i prudents.

Joan-Carles Jover

CARTA OBERTA DE COMIAT

Estimat conciutadà

Són molts que hores d'ara ja coneixeu de la meua renúncia com a regidor en l'Ajuntament i, heu sigut molts també, que sabent que ho he fet per motius de salut s'heu adreçat a mi per manifestar-me el vostre suport i estima. Ben bé us puc assegurar reconforta i fa sentir-te partícip d'una col·lectivitat social, Almàssera, molt i molt humanitzada. Per això, us he de traslladar el meu agraïment i afecte.

També expressar-vos la meua consideració per les propostes, suggeriments i opinions que durant aquest mesos de legislatura m'heu fet arribar i ha possibilitat un treball més fructífer per al bé comú del poble.
En aquesta nova etapa de la vida dir-vos que l'afronte amb fortalesa d'esperit i serenor, de la qual estic segur poder eixir amb bé. El futur està per escriure però la meua voluntat és prosseguir compromés en el treball de millorament en les condicions de vida dels almasserins, com també en la reconstrucció nacional de València, el nostre país.

En aquestes properes Festes de Nadal, Cap d'Any i Reis et desitge de tot cor les millors ventures per vosté i la seua família, un servidor de vosté, de la justícia social i de la Pàtria.

Joan-Carles Jover
Desembre, 2011.