Fa més de vuit setmanes, parlem per tant de l'any passat, que el regidor d'aleshores del BLOC -Coalició Municipal Compromís, en Joan-Carles Jover, va adreçar un document a la resta de partits representats en la Corporació Municipal. L'objecte era donar un impuls al diàleg sobre el nou Pla de Sanejament (Pla Econòmic - Financer, que es diu ara) escassament impulsat per l'equip de govern i amb escasses propostes dels grup de l'oposició. Aquest document el reproduïm tot seguit.
El Grup Municipal BLOC - Coalició Municipal Compromís vol fer arribar a la resta de Grups Polítics Municipals les següents anàlisi en el marc de l'estudi del Pla Econòmic Financer que en estos moments estem portant a terme.
Considerem, des del BLOC, que té una gran importància assentar les bases, que necessàriament tindran un caràcter general, per poder donar els passos d'acord en la determinació i aprovació de mesures econòmiques específiques com ara les Taxes, amb les quals han d'acomplir-se tot el seu procés fins l'entrada en vigor abans del 31 de desembre.
Considerem que amb el Pla Econòmic Financer (endavant el Pla) ha d'atendre tres objectius:
(1) aconseguir l'estabilitat pressupostària a la finalització del Pla;
(2) però fet front al deute financer, i
(3) al diversos deutes amb els proveïdors. En aquest últim entenem que hem de pagar les factures amb crèdit i reconegudes, però no pagades; com també les factures amb crèdit però no reconegudes i no pagades, i les factures sense crèdit pagades. I tot sense deixar de prestar els serveis bàsic i essencials als veïns i veïnes.
Tot i que, aquests objectius no són la finalitat per se, sinó tant sols un mitjà que podem fer servir com una oportunitat o com la rèmora fastigosa que una realitat de crisi generalitzada comporta.
Per això, el BLOC – CM Compromís entén que l'estabilitat pressupostaria ha d'aconseguir-se en el mig termini que defineix el Pla i, per això és important fer uns pressuposts, any rere any, realistes i ajustats a les circumstàncies de cada exercici (entorn, metes, recursos disponibles, etc.).
De més a més, entenem que respondre del deute ha d'aconseguir-se sense endeutar-se més. No hem d'alleugerir el deute actual a canvi de gravar la situació financera en el mig termini. Soles podríem admetre un refinançament si minvara els tipus d’interès i la pòlissa que actual tinguera un mínim establert.
També considerem que per als pagaments als proveïdors cal tindre en compte:
- si amb els seu pagament s'accedeix a una avantatja econòmica;
- si el proveïdor és una microempresa, una pime o una gran empresa; i
- seguir la prelació en els pagaments de manera rigorosa.
Els objectius adés esmentats han de ser possibles amb un augment dels ingressos i una disminució de les despeses. És clar que totes dues coses es voran afectades (ingressos i despeses); amb una de soles no en tindrem prou. Però, per a la gent del BLOC – CM Compromís amb això no és suficient (és necessari però no suficient). Calen altres mesures a mig i a curt termini.
Cal també, a mig termini:
A) Modernitzar l'administració pública d'Almàssera; i que esta modernització comporte un augment de la productivitat i un augment del compromís del personal, fent-ho possible amb un augment de la inversió i amb un augment de la mobilitat o flexibilitat interna.
B) Atraure inversions productives:
(a) revigorització de la zona industrial, primant projectes d'empreneduria curosos amb el medi ambient i la proximitat al nucli urbà.
(b) posar en valor el teixit comercial local.
(c) propiciar la diversificació d'activitats productives a l'horta; sempre en usos compatibles amb el seu valor patrimonials, paisatgístic, cultural i econòmic actual.
(d) fomentar la ubicació de despatxos professionals i de grups de recerca.
Cal també, a curt termini:
A) Dotar-nos d'un "codi de comportament (deontològic)" per als processos de gestió pública; per a tot l'empleat públic i per als càrrecs electes. Entre altres qüestions ha d'impedir que es puguen fer pagaments sense la consignació de crèdit, o un retardament injustificat en el reconeixement del deute, o un incompliment de la prelació en els ordres de pagament, o un retard en l'obertura o tramitació d'expedients sancionadors per l'incompliment d'alguna normativa municipal, etc.
Sense este nou comportament no serà creïble els esforços pressupostaris de hui.
B) En conseqüència, i fent servir les TIC, s'ha de propiciar la transparència en la gestió. L'accés a la informació ha de ser la norma i les restriccions l'excepció. En este sentit la participació en la presa de decisions ha d'anar estenent-se com el procediment habitual; per això la revitalització dels diferents Consells Municipals és de vital importància, així com la Junta de Portaveus i la proliferació de les Comissions municipals informatives especials.
Sense aquesta transparència i activitat participativa no podem generar complicitats amb la ciutadania, amb les entitats socials, ni amb el teixit empresarial local. I cal recordar que és a ells a qui tard o d'hora hem de confluir en la solució de la greu situació econòmica i financera de la Corporació Municipal d'Almàssera.
C) Dotar-nos de tots els instruments de gestió dels RR.HH. que la nova legislació ens dota per poder arbitrar polítiques estratègiques d'aquest recursos. Cal arbitrar la Relació de llocs de treball municipal, el Registre de personal empleat públic municipal, un Pla d'ordenació del personal, els corresponents convenis col·lectius, etc. Cal acomplir la llei.
Per portar a terme els objectius fixats en el Pla Econòmic i Financer la participació i el compromís dels RRHH públics d'Almàssera no sols són necessaris sinó a més són estratègics. Del compromís de l'empleat públic s'aconseguirà l'eficiència pressupostària.
D) De les partides d'Ingressos:
(a) Cal aproximar el preu dels serveis públics al seu cost real. Cal que l'usuari de cada servei públic conega fil per randa el seu cost real, a més del preu.
(b) Tant si augmenta el preu com si no, cal fer-ho amb transparència i amb sensibilitat social (polítiques redistributives).
(c) Tots els usuaris d'un servei (de qualsevol servei públic) han d'abonar les taxes municipals corresponents, que són l'instrument normatiu local d'establiment de preus. No han d'haver-hi excepcions. Després poden establir-se les corresponents bonificacions o subvencions, si es vol introduir alguna discriminació positiva en algun col·lectiu i sempre que s'ajuste a unes condicions previament definides.
(d) Cal reclamar al Govern Central de l'Estat un sistema de finançament més ajustat als serveis que presten les Corporacions Locals.
(e) Cal millorar l'eficiència del servei recaptatori municipal.
E) De les partides de Despesa:
(a) Cal un esforç en fer minvar els costos dels serveis públic. Això mitjançant una gestió més eficient i no reduint la qualitat dels serveis públics: adherir-se a centrals de compres, consorciar serveis amb altres municipis, aprofitar els descomptes per "prompte pagament", millorant la competència professional dels empleats públics, etc.
(b) Cal introduir la cultura de l’estalvi. No soles perquè hi som en temps de crisi però ara sobretot. Una cultura que passa per no malbaratar, per eliminar els dispendis superflus o reincidents, per reduir el consum, per reutilitzar i per reciclar. I l’Ajuntament i els càrrecs electes han de ser capdavanters en els seus comportaments públics i individuals, i han de fer combregar a l’empleat públic en aquest objectiu estratègic. Fer servir els mitjans digitals abans que el paper; fer servir el paper per les dues cares; baixar un o dos graus els termostats; encendre els llums estrictament necessaris; etc etc.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada